Mitjans adequats (alternatius) de solució extrajudicial de controvèrsies en l’àmbit de la salut
03-01-2025
El BOE del 3 de gener de 2025 ha publicat la Llei Orgànica 1/2025, de 2 de gener, sobre mesures en matèria d'eficiència del Servei Públic de Justícia, que introdueix nous mitjans alternatius per a la resolució de controvèrsies, destacant la mediació com una eina clau per reduir la conflictivitat i la sobrecàrrega judicial. Tot i que s' exclouen els assumptes que afecten entitats del sector públic, aquesta reforma reforça la demanda històrica de la Societat Catalana de Mediació en Salut, que defensa incloure la mediació en els procediments d'assegurances de responsabilitat dels professionals que presten serveis en el sistema públic de salut.
Aquesta importantíssima reforma processal conté un gran bloc dedicat als anomenats mitjans adequats de solució de controvèrsies en via no jurisdiccional (MASC), tractant de potenciar la negociació entre les parts o davant d’un tercer neutral, per tal de recuperar la seva capacitat negociadora per reduir la conflictivitat social trencant les dinàmiques de crispació que ens envaeixen, així com la sobrecàrrega dels tribunals, en matèria civil i mercantil.
Queden excloses de l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei les matèries concursal i laboral que ja tenen en les seves respectives normatives instruments per a la solució extrajudicial de conflictes, els processos penals i els assumptes de qualsevol naturalesa en els que una de les parts sigui una entitat del sector públic a l’espera d’una regulació futura dels MASC en l’àmbit administratiu i de la jurisdicció contenciós administrativa. Aquesta exclusió es justifica per l’interès general subjacent en les seves intervencions, el caràcter públic del seu finançament i el principi de legalitat al que s’han de sotmetre.
Els nous MASC de negociació prèvia a la via judicial que crea i regula la llei són la conciliació privada, l’oferta vinculant confidencial i l’opinió d’expert independent, però sobre tot aquesta llei potencia la mediació com a mitjà en que dues o més parts, voluntàriament, a través d’un procediment estructurat i amb la intervenció d’una persona mediadora, es plantegen arribar a un acord. La mediació civil i mercantil continua regulada en la Llei 5/2012, de 6 de juliol, a la que es realitzen algunes modificacions puntuals.
Fa uns mesos en aquest mateix bloc vaig publicar una entrada titulada “La mediació en els procediments administratius de responsabilitat patrimonial sanitària” en la que reivindicava la inclusió de la mediació en els procediments administratius que es tramiten arran de reclamacions en matèria de responsabilitat patrimonial de l’administració sanitària per errors o males praxis que han provocat un resultat lesiu en la salut, la integritat física o moral o la pròpia vida d’un pacient. La idea força del meu plantejament era que tot allò que és susceptible d’acord ha de ser susceptible de mediació.
L’exclusió expressa dels assumptes en els que es vegin involucrades entitats pertanyents al sector públic suposa un canvi substancial en el plantejament que feia en d’aquell article? Crec que no.
La legislació del procediment administratiu comú continua preveient que els expedients administratius poden finalitzar amb un acord, pacte o conveni entre l’administrat i l’administració actuant, i si la terminació convencional és legalment possible també ho ha de ser que el procediment per arribar-hi sigui un MASC, en particular la mediació.
El cas de la responsabilitat patrimonial sanitària, quina reclamació s’articula mitjançant reclamació contra el CatSalut, tant si s’ha produït l’esdeveniment advers en un centre de titularitat pública com en un centre concertat de titularitat privada, té la peculiaritat que el risc està cobert per una pòlissa d’assegurança que serà la que haurà d’abonar, si escau, la indemnització que correspongui. Aquesta particularitat fa decaure una de les raons que dona l’exposició de motius de la llei orgànica per justificar l’exclusió, a saber : “el caràcter públic del finançament que suporta el seu funcionament”, doncs la prima a l’asseguradora ja s’ha abonat i la despesa per tenir garantida la cobertura s’ha efectuat tant si es produeixen sinistres com si no.
Un altre argument és que la víctima de l’esdeveniment advers pot plantejar la seva reclamació contra l’asseguradora mitjançant l’exercici de l’acció directa que li ofereix la legislació de contractes d’assegurances. Aquesta via deixaria totalment al marge de la demanda tant a l’administració sanitària prenedora de l’assegurança com a les entitats públiques o concertades que en són beneficiàries.
En tot cas, el que al meu parer es reforça és la reivindicació històrica de la Societat Catalana de Mediació en Salut d’incloure l’obligació d’establir procediments de mediació en la futura contractació de la pòlissa d’assegurança de responsabilitat professional de les persones que presten serveis per al sector públic de salut. En aquest sentit, atès que l’administració sanitària catalana fins ara ha fet orelles sordes als nostres plantejaments , recentment la nostra Societat ha demanat el suport de la Sindicatura de Greuges de Catalunya a la que hem fet arribar una proposta articulada de clausulat. Esperem obtenir el recolzament de la síndica i que a la propera licitació del contracte d’assegurança s’inclogui en els plecs l’obligació de l’adjudicatari d’oferir procediments de resolució alternativa de conflictes.
Francesc José María
president d'honor
Queden excloses de l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei les matèries concursal i laboral que ja tenen en les seves respectives normatives instruments per a la solució extrajudicial de conflictes, els processos penals i els assumptes de qualsevol naturalesa en els que una de les parts sigui una entitat del sector públic a l’espera d’una regulació futura dels MASC en l’àmbit administratiu i de la jurisdicció contenciós administrativa. Aquesta exclusió es justifica per l’interès general subjacent en les seves intervencions, el caràcter públic del seu finançament i el principi de legalitat al que s’han de sotmetre.
Els nous MASC de negociació prèvia a la via judicial que crea i regula la llei són la conciliació privada, l’oferta vinculant confidencial i l’opinió d’expert independent, però sobre tot aquesta llei potencia la mediació com a mitjà en que dues o més parts, voluntàriament, a través d’un procediment estructurat i amb la intervenció d’una persona mediadora, es plantegen arribar a un acord. La mediació civil i mercantil continua regulada en la Llei 5/2012, de 6 de juliol, a la que es realitzen algunes modificacions puntuals.
Fa uns mesos en aquest mateix bloc vaig publicar una entrada titulada “La mediació en els procediments administratius de responsabilitat patrimonial sanitària” en la que reivindicava la inclusió de la mediació en els procediments administratius que es tramiten arran de reclamacions en matèria de responsabilitat patrimonial de l’administració sanitària per errors o males praxis que han provocat un resultat lesiu en la salut, la integritat física o moral o la pròpia vida d’un pacient. La idea força del meu plantejament era que tot allò que és susceptible d’acord ha de ser susceptible de mediació.
L’exclusió expressa dels assumptes en els que es vegin involucrades entitats pertanyents al sector públic suposa un canvi substancial en el plantejament que feia en d’aquell article? Crec que no.
La legislació del procediment administratiu comú continua preveient que els expedients administratius poden finalitzar amb un acord, pacte o conveni entre l’administrat i l’administració actuant, i si la terminació convencional és legalment possible també ho ha de ser que el procediment per arribar-hi sigui un MASC, en particular la mediació.
El cas de la responsabilitat patrimonial sanitària, quina reclamació s’articula mitjançant reclamació contra el CatSalut, tant si s’ha produït l’esdeveniment advers en un centre de titularitat pública com en un centre concertat de titularitat privada, té la peculiaritat que el risc està cobert per una pòlissa d’assegurança que serà la que haurà d’abonar, si escau, la indemnització que correspongui. Aquesta particularitat fa decaure una de les raons que dona l’exposició de motius de la llei orgànica per justificar l’exclusió, a saber : “el caràcter públic del finançament que suporta el seu funcionament”, doncs la prima a l’asseguradora ja s’ha abonat i la despesa per tenir garantida la cobertura s’ha efectuat tant si es produeixen sinistres com si no.
Un altre argument és que la víctima de l’esdeveniment advers pot plantejar la seva reclamació contra l’asseguradora mitjançant l’exercici de l’acció directa que li ofereix la legislació de contractes d’assegurances. Aquesta via deixaria totalment al marge de la demanda tant a l’administració sanitària prenedora de l’assegurança com a les entitats públiques o concertades que en són beneficiàries.
En tot cas, el que al meu parer es reforça és la reivindicació històrica de la Societat Catalana de Mediació en Salut d’incloure l’obligació d’establir procediments de mediació en la futura contractació de la pòlissa d’assegurança de responsabilitat professional de les persones que presten serveis per al sector públic de salut. En aquest sentit, atès que l’administració sanitària catalana fins ara ha fet orelles sordes als nostres plantejaments , recentment la nostra Societat ha demanat el suport de la Sindicatura de Greuges de Catalunya a la que hem fet arribar una proposta articulada de clausulat. Esperem obtenir el recolzament de la síndica i que a la propera licitació del contracte d’assegurança s’inclogui en els plecs l’obligació de l’adjudicatari d’oferir procediments de resolució alternativa de conflictes.
Francesc José María
president d'honor
