Mediació, voluntats anticipades i planificació de decisions anticipades. El respecte a les persones amb demència
24-10-2024
En aquest article, el nostre president d'honor, reconegut expert i vicepresident alhora de la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya, ens endinsa en un tema cada vegada més rellevant: com garantir el respecte a les voluntats anticipades de les persones amb demència. A través de la seva àmplia experiència, Francesc José María ens brinda una visió profunda i actualitzada sobre aquesta complexa qüestió."
El Conveni per a la protecció dels drets humans i la dignitat de l'ésser humà respecte a les aplicacions de la biologia i la medicina, conegut com el Conveni d'Oviedo, preveu a l'article 9 l'obligació de respectar les voluntats anticipades de les persones en matèria de salut. Aquestes voluntats han de constar documentalment i ser atorgades per una persona major d'edat i capaç. En aquest document s'expressen les instruccions que han de ser tingudes en compte pels professionals sanitaris que atenguin la persona atorgant quan estigui en una situació que no li permeti expressar per si mateixa la seva voluntat.
La competència d'un malalt mental per expressar vàlidament la seva voluntat i que aquesta hagi de ser respectada per tercers, s'ha de valorar en relació amb una decisió específica, en un context concret i un moment determinat en funció de la gravetat de la decisió, partint de la presumpció de competència.
Sempre cal promocionar la participació de la persona afectada en el procés de presa de decisions concernents a la seva salut, encara que aquesta persona sigui de fet incapaç i necessiti mesures de suport per a l’exercici de la seva capacitat jurídica o tingui assignat un representant que pugui decidir per substitució (tutor, progenitor amb la potestat parental rehabilitada o prorrogada, o assistent amb facultat de representació).
Dues estratègies complementàries per fer valer aquesta voluntat són les instruccions detallades al document de voluntats anticipades, així com la planificació de decisions anticipades. Una i altra estratègia malauradament han tingut poc recorregut en el camp de la salut mental. Hi ha un prejudici que qüestiona la competència dels pacients que pateixen trastorns mentals. Aquests pacients, si tenen capacitat de fet per prendre una decisió determinada, qüestió que haurà de valorar el seu metge responsable, tenen el mateix dret que qualsevol altre ciutadà a donar el seu consentiment o rebutjar un tractament eficaç. La centralitat a la persona en el procés d'atenció exigeix respecte a l'autonomia de la voluntat expressada de manera lliure i informada.
La mediació no té lloc en l'atorgament del document de voluntats anticipades, bé sigui davant de testimonis, de notari o d’un professional sanitari, ja que és un acte íntim que pot no transcendir a tercers que podrien, legítimament o no, posar objeccions al seu atorgament.
Quan aquest document desplega la seva eficàcia que és quan l'autor no està en condicions de prestar el seu consentiment pot sorgir el conflicte amb l'equip de professionals que l'atenen o amb el seu entorn familiar o personal, aleshores ja no hi ha possibilitat duna intervenció mediadora ja que una de les teòriques parts del conflicte -el pacient- ja no es troba en condicions de participar en un procés de mediació en haver perdut les capacitats cognitiva i volitiva. Això sí, la mediació pot ser necessària quan al DVA s'hagi nomenat un representant que actua en substitució de l'atorgant i el conflicte es produeixi entre aquell i l'equip assistencial per la interpretació de la voluntat expressada al document i la consegüent presa de decisions .
No passa el mateix amb l'anticipació de decisions sanitàries en el procés de les quals sol intervenir la família a més del malalt i l’equip assistencial. En la planificació de l'atenció les preferències expressades pel pacient són èticament i deontològica vinculants encara que no tinguin aquest caràcter des del punt de vista jurídic com sí que ho té un document de voluntats anticipades. Tractant-se doncs d'un procediment obert i dinàmic, hi ha la possibilitat que sorgeixi un conflicte entre les parts intervinents en la definició de l'estratègia clínica que se seguirà en la mesura que avanci la malaltia que afecta el pacient. I on hi ha conflicte hi pot haver mediació per resoldre'l.
Francesc José María Sánchez Advocat. Soci director FJMadvocats, SLP. President d’honor de la Societat Catalana de Mediació en Salut.
La competència d'un malalt mental per expressar vàlidament la seva voluntat i que aquesta hagi de ser respectada per tercers, s'ha de valorar en relació amb una decisió específica, en un context concret i un moment determinat en funció de la gravetat de la decisió, partint de la presumpció de competència.
Sempre cal promocionar la participació de la persona afectada en el procés de presa de decisions concernents a la seva salut, encara que aquesta persona sigui de fet incapaç i necessiti mesures de suport per a l’exercici de la seva capacitat jurídica o tingui assignat un representant que pugui decidir per substitució (tutor, progenitor amb la potestat parental rehabilitada o prorrogada, o assistent amb facultat de representació).
Dues estratègies complementàries per fer valer aquesta voluntat són les instruccions detallades al document de voluntats anticipades, així com la planificació de decisions anticipades. Una i altra estratègia malauradament han tingut poc recorregut en el camp de la salut mental. Hi ha un prejudici que qüestiona la competència dels pacients que pateixen trastorns mentals. Aquests pacients, si tenen capacitat de fet per prendre una decisió determinada, qüestió que haurà de valorar el seu metge responsable, tenen el mateix dret que qualsevol altre ciutadà a donar el seu consentiment o rebutjar un tractament eficaç. La centralitat a la persona en el procés d'atenció exigeix respecte a l'autonomia de la voluntat expressada de manera lliure i informada.
La mediació no té lloc en l'atorgament del document de voluntats anticipades, bé sigui davant de testimonis, de notari o d’un professional sanitari, ja que és un acte íntim que pot no transcendir a tercers que podrien, legítimament o no, posar objeccions al seu atorgament.
Quan aquest document desplega la seva eficàcia que és quan l'autor no està en condicions de prestar el seu consentiment pot sorgir el conflicte amb l'equip de professionals que l'atenen o amb el seu entorn familiar o personal, aleshores ja no hi ha possibilitat duna intervenció mediadora ja que una de les teòriques parts del conflicte -el pacient- ja no es troba en condicions de participar en un procés de mediació en haver perdut les capacitats cognitiva i volitiva. Això sí, la mediació pot ser necessària quan al DVA s'hagi nomenat un representant que actua en substitució de l'atorgant i el conflicte es produeixi entre aquell i l'equip assistencial per la interpretació de la voluntat expressada al document i la consegüent presa de decisions .
No passa el mateix amb l'anticipació de decisions sanitàries en el procés de les quals sol intervenir la família a més del malalt i l’equip assistencial. En la planificació de l'atenció les preferències expressades pel pacient són èticament i deontològica vinculants encara que no tinguin aquest caràcter des del punt de vista jurídic com sí que ho té un document de voluntats anticipades. Tractant-se doncs d'un procediment obert i dinàmic, hi ha la possibilitat que sorgeixi un conflicte entre les parts intervinents en la definició de l'estratègia clínica que se seguirà en la mesura que avanci la malaltia que afecta el pacient. I on hi ha conflicte hi pot haver mediació per resoldre'l.
Francesc José María Sánchez Advocat. Soci director FJMadvocats, SLP. President d’honor de la Societat Catalana de Mediació en Salut.
