La mediació en els procediments administratius de responsabilitat patrimonial sanitària.
Cada vegada s’alcen més veus demanant introduir la mediació en els procediments administratius que es tramiten per reclamacions en matèria de responsabilitat patrimonial en l’àmbit de la salut.
La reclamació per responsabilitat patrimonial sanitària consisteix en sol·licitar una indemnització per les lesions o danys que ha provocat en el pacient un esdeveniment advers ocorregut en el transcurs del seu procés assistencial que, quan es produeix en un centre d’internament, pot haver allargat la seva estada en un centre hospitalari, una discapacitat a l’alta o, fins i tot, la mort.
Quan el pacient o el seu entorn reclama per una actuació sanitària que ha provocat un resultat lesiu no previst s’obre un expedient administratiu de responsabilitat patrimonial, tant si el centre sanitari és públic com privat concertat. En el cas dels centres privats la seva responsabilitat que és de dret privat s’ha d’exigir pel mateix procediment administratiu perquè l’administració sanitària actua a través de l’entitat concertada i el pacient ha estat atès com a beneficiari de l’asseguradora pública.
En termes generals gairebé tots els procediments administratius poden tenir una terminació convencional, és a dir poden finalitzar mitjançant un pacte, acord o conveni entre l’administració actuant i l’administrat. Aquesta llei preveu que en els casos de procediments de responsabilitat patrimonial l’acord ha de fixar la quantia de la indemnització i la forma d’abonament. L’article 91 de la llei del procediment administratiu comú contempla explícitament la possibilitat de finalitzar els procediments administratius de responsabilitat patrimonial mitjançant la formulació d’una proposta d’acord.
Tot allò que es susceptible d’acord ha de ser susceptible de mediació per arribar-hi.
L’Avantprojecte de llei de prevenció, gestió i resolució de conflictes, que es troba en tràmit d’informació pública, preveu expressament la mediació administrativa (Disposició addicional primera):
L’administració de la Generalitat de Catalunya, l’Administració local, les entitats del sector públic i la ciutadania, amb la finalitat d’assolir la terminació convencional del procediment administratiu, quan això sigui possible, poder recórrer a la mediació com a mètode alternatiu de resolució extrajudicial de conflictes.
Per assolir els acords, pactes o convenis que posin fi al procediment administratiu es pot tramitar, en el si del procediment administratiu, un procediment de mediació administrativa, que en tot cas ha de ser voluntari. L’inici del procediment de mediació suspèn la tramitació del procediment. L’acord o pacte que posa fi el procediment administratiu és executiu.”
Tornant a la responsabilitat patrimonial sanitària considero que la mediació administrativa està especialment indicada per un seguit de raons :
L’alta càrrega d’emotivitat que tenen els conflictes tenint en compte que afecten a matèries especialment sensibles com la vida, la salut, la integritat física i moral, la dignitat, l’autonomia de la voluntat i la llibertat.
No es solen plantejar problemes jurídics complexos.
La controvèrsia amb l’administració sanitària es sol centrar en si l’actuació del professional sanitari s’ha ajustat a la lex artis ad hoc i es podia haver evitat el resultat lesiu i en el quantum de la indemnització.
Els reclamants -víctimes o familiars- solen buscar un explicació del què i el per què i una disculpa que no trobaran mai en la resolució administrativa que posi fi al procediment o, en el seu cas, en la sentència judicial.
Cal tenir present que al final d’un llarg procediment administratiu i el subsegüent judicial, encara més llarg, les sentències que recauen, o una bona part d’elles, són d’estimació parcial de les pretensions econòmiques del reclamant.
Ara bé, perquè aquesta mediació administrativa en conflictes en l’àmbit de la salut sigui possible ens troben actualment amb un inconvenient insalvable: qui ha de pagar les indemnitzacions és la companyia asseguradora de la responsabilitat professional del personal sanitari i hores d’ara no està previst en el contracte d’assegurança subscrit pel CatSalut i el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya que es pugui recórrer a una mediació per resoldre la disputa, que la companyia assumeixi l’acord que se’n derivi i que la mediació administrativa sigui gratuïta pel reclamant. Aquestes són les reivindicacions que fem des dels nostres inicis la Societat Catalana de Mediació en Salut.
Malauradament això és així perquè en els plecs de condicions per a la licitació pública de contractació de la pòlissa d’assegurança no s’ha previst incorporar la mediació com a eina adequada per a la solució dels conflictes.
Val la pena llegir l’anàlisi i propostes per a l’impuls de “LA MEDIACIÓN EN LAS ADMINISTRACIONES PÚBLICAS” que ha publicat el Grup de treball de GEMME España que entre les seves conclusions en dedica una a la responsabilitat patrimonial sanitària, que transcric a continuació :
“NOVENA: Sin excluir ningún otro ámbito, se aprecia la necesidad de facilitar el acceso a la mediación en los expedientes y procedimientos de responsabilidad patrimonial sanitaria, por sus complejas particularidades a nivel emocional, al tratarse de un tema que afecta a la salud y bienestar integral de las personas y cuyos conflictos en general no se resuelven reconociendo simplemente -o denengando- una indemnización.”
Barcelona, 4 d’octubre de 2024.
Francesc José María Sánchez. Advocat. President d'Honor de la Societat Catalana de mediació en Salut.