La mediació, una aportació a la humanització de la relació clínico-assistencial en crisi
05-06-2023
Reflexions de Francesc José Maria, president d'honor de la SCMS, al voltant de la humanització de la salut, concepte que, d'un temps ençà, s'ha convertit en referència obligada en àmbits acadèmics i assistencials
En l'àmbit de la salut s'està imposant el concepte humanització com valor que ha de presidir les actuacions: humanitzar l'atenció sanitària, humanitzar el final de vida, humanitzar el sistema sanitari, humanitzar la relació entre els professionals sanitaris i els pacients, etc. Des de principi d'any personalment he assistit a tres congressos que incloïen en el seu lema el concepte humanitzar, l'últim el XXXI Congrés de Juristes de la Salut que s'ha celebrat a Màlaga: "El Sistema Nacional de Salud en clave de humanización".
La humanització consisteix a proporcionar cures a la persona de manera solidària, digna, amb respecte, tenint en compte les seves decisions i valors. Són característiques que reflecteixen una atenció humanitzada tenir una actitud de respecte profund pel pacient i el seu entorn i l'empatia que han de mostrar els professionals que s'han d'esforçar per entendre el context i les circumstàncies de la persona que atenen i les seves motivacions, dubtes, pors i emocions. S'atenen malalts no malalties. Aquesta cultura d'humanització comença a arrelar entre els diferents agents del sistema. Des de la banda de la provisió dels serveis de salut els gestors, equips directius, professionals sanitaris, han incorporat aquest valor en el discurs encara que queda molt recorregut per fer-lo del tot realitat. I de la banda dels usuaris i pacients, cada cop més ben informats i conscients dels drets que els assisteixen com a ciutadans quan es relacionen amb el sistema de salut, ja fa temps que es reivindica el tracte humà.
No són gens estranyes les reclamacions pel tracte rebut, malgrat que el tractament hagi resultat des del punt de vista clínic exitós. Però què passa quan la relació clínica-assistencial entra en crisi per una qüestió de mala praxi, per la comissió d'un error involuntari en l'atenció o per un tracte inadequat, que origina una reclamació per part de la persona afectada o del seu entorn? Doncs senzillament que en aquesta fase conflictiva de la relació el sistema se n'oblida del discurs de la humanització i es posen per endavant interessos econòmics o de reputació i s'obliga a pledejar davant dels tribunals de justícia a qui, amb més o menys raó, considera que ha sofert un dany físic o moral derivat de l'atenció rebuda que no havia de suportar.
Tots coneixem la maledicció gitana: "Pleitos tengas y los ganes", que vol dir que encara que guanyis el plet t'hi hauràs deixat la pell pel camí. La comunicació és un requisit imprescindible per una atenció humana de qualitat que ha d'estar present en tot el procés assistencial i s'ha de reforçar quan es produeixen esdeveniments adversos amb independència del grau d'afectació que hagin pogut tenir en la salut o el benestar de la persona que ha estat víctima i no s'ha de tallar quan la relació entra en crisi com malauradament passa massa sovint, ans al contrari.
Si la humanització és un procés pel qual es desenvolupa la cultura del diàleg, la mediació és una expressió d'aquesta cultura de diàleg per resoldre els conflictes. L'adopció per part de les organitzacions sanitàries de sistemes alternatius de resolució dels conflictes (ADR) que sorgeixin amb les persones que atenen, que sempre n'hi haurà, seria una mostra més de maduresa i d’humanització. Però aquesta mostra d'humanització que suposaria l'adopció d'ADR per part de les organitzacions queda compromesa pel fet que la companyia asseguradora de la seva responsabilitat civil i patrimonial ara per ara a Catalunya no reconeix aquests procediments alternatius, com sí que passa en altres comunitats autònomes.
Des de la Societat Catalana de Mediació en Salut reclamem que a la pròxima licitació conjunta del CatSalut i del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya de la pòlissa que ha de donar cobertura a aquesta responsabilitat s'inclogui en el plec de condicions l'obligació de la companyia asseguradora adjudicatària d'incorporar la mediació.
La humanització consisteix a proporcionar cures a la persona de manera solidària, digna, amb respecte, tenint en compte les seves decisions i valors. Són característiques que reflecteixen una atenció humanitzada tenir una actitud de respecte profund pel pacient i el seu entorn i l'empatia que han de mostrar els professionals que s'han d'esforçar per entendre el context i les circumstàncies de la persona que atenen i les seves motivacions, dubtes, pors i emocions. S'atenen malalts no malalties. Aquesta cultura d'humanització comença a arrelar entre els diferents agents del sistema. Des de la banda de la provisió dels serveis de salut els gestors, equips directius, professionals sanitaris, han incorporat aquest valor en el discurs encara que queda molt recorregut per fer-lo del tot realitat. I de la banda dels usuaris i pacients, cada cop més ben informats i conscients dels drets que els assisteixen com a ciutadans quan es relacionen amb el sistema de salut, ja fa temps que es reivindica el tracte humà.
No són gens estranyes les reclamacions pel tracte rebut, malgrat que el tractament hagi resultat des del punt de vista clínic exitós. Però què passa quan la relació clínica-assistencial entra en crisi per una qüestió de mala praxi, per la comissió d'un error involuntari en l'atenció o per un tracte inadequat, que origina una reclamació per part de la persona afectada o del seu entorn? Doncs senzillament que en aquesta fase conflictiva de la relació el sistema se n'oblida del discurs de la humanització i es posen per endavant interessos econòmics o de reputació i s'obliga a pledejar davant dels tribunals de justícia a qui, amb més o menys raó, considera que ha sofert un dany físic o moral derivat de l'atenció rebuda que no havia de suportar.
Tots coneixem la maledicció gitana: "Pleitos tengas y los ganes", que vol dir que encara que guanyis el plet t'hi hauràs deixat la pell pel camí. La comunicació és un requisit imprescindible per una atenció humana de qualitat que ha d'estar present en tot el procés assistencial i s'ha de reforçar quan es produeixen esdeveniments adversos amb independència del grau d'afectació que hagin pogut tenir en la salut o el benestar de la persona que ha estat víctima i no s'ha de tallar quan la relació entra en crisi com malauradament passa massa sovint, ans al contrari.
Si la humanització és un procés pel qual es desenvolupa la cultura del diàleg, la mediació és una expressió d'aquesta cultura de diàleg per resoldre els conflictes. L'adopció per part de les organitzacions sanitàries de sistemes alternatius de resolució dels conflictes (ADR) que sorgeixin amb les persones que atenen, que sempre n'hi haurà, seria una mostra més de maduresa i d’humanització. Però aquesta mostra d'humanització que suposaria l'adopció d'ADR per part de les organitzacions queda compromesa pel fet que la companyia asseguradora de la seva responsabilitat civil i patrimonial ara per ara a Catalunya no reconeix aquests procediments alternatius, com sí que passa en altres comunitats autònomes.
Des de la Societat Catalana de Mediació en Salut reclamem que a la pròxima licitació conjunta del CatSalut i del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya de la pòlissa que ha de donar cobertura a aquesta responsabilitat s'inclogui en el plec de condicions l'obligació de la companyia asseguradora adjudicatària d'incorporar la mediació.
Barcelona, 3 de junio de 2023.
Francesc José María Sánchez.
Socio director de FJMadvocats,
President d’Honor de la Societat Catalana de Mediació en Salut.
Socio director de FJMadvocats,
President d’Honor de la Societat Catalana de Mediació en Salut.
