COVID i justícia
07-01-2021
La mediació pot ser una alternativa per ajudar a restaurar la confiança entre les famílies i les institucions que tenen cura de la gent gran
La notícia de que les demandes presentades pels familiars de les persones que van morir per causes relaciones amb la Covid 19 contra les residències en les que hi vivien han decaigut i seran arxivades, no és una bona notícia. Deixant de banda la consideració d’un nou col·lapse del sistema que no pot fer front a les veritables necessitats de la societat, com és el que ara manifesta l’administració de justícia, està la situació en la que queden les persones que interposen les demandes i dels propis demandats.
Per ambdues parts la situació és doblement dolorosa. Pels que demanden, perquè no poden obtenir la satisfacció pel dany presumptament rebut, pels demandats, perquè no poden defensar-se davant els fets ocorreguts. Per ambdós, la impossibilitat d’explicar-se davant l’altre i també davant les administracions que haurien d’emparar-los. Per la societat, perquè quedarem sense saber el què realment ha passat.
No estem aquí, a la Societat Catalana de Mediació en Salut, en primera instància per desfer aquest enorme problema que li cau a la ciutadania, en particular als més vulnerables. Els més afectats són tant les víctimes i les seves famílies, com les persones que treballen als serveis socials i de salut que cobreixen bona part de l’atenció a la dependència i de la protecció social. Però si estem per tractar de ser, per una banda, un altaveu més d’aquesta situació i, per altre banda, per oferir espais de mediació per tractar de minimitzar el dany, de reparar les primeres i segones víctimes.
El que proposem és intentar disminuir el patiment d’una crisis acollint les queixes de les parts, satisfer els interessos encara que siguin parcials i ser un element que ajudi a la reconstrucció del contracte que la ciutadania estableix amb les institucions, públiques o privades, que tenen cura de la gent gran.
Josep Lluís de Peray
Coordinador de l'equip de mediadors
Per ambdues parts la situació és doblement dolorosa. Pels que demanden, perquè no poden obtenir la satisfacció pel dany presumptament rebut, pels demandats, perquè no poden defensar-se davant els fets ocorreguts. Per ambdós, la impossibilitat d’explicar-se davant l’altre i també davant les administracions que haurien d’emparar-los. Per la societat, perquè quedarem sense saber el què realment ha passat.
No estem aquí, a la Societat Catalana de Mediació en Salut, en primera instància per desfer aquest enorme problema que li cau a la ciutadania, en particular als més vulnerables. Els més afectats són tant les víctimes i les seves famílies, com les persones que treballen als serveis socials i de salut que cobreixen bona part de l’atenció a la dependència i de la protecció social. Però si estem per tractar de ser, per una banda, un altaveu més d’aquesta situació i, per altre banda, per oferir espais de mediació per tractar de minimitzar el dany, de reparar les primeres i segones víctimes.
El que proposem és intentar disminuir el patiment d’una crisis acollint les queixes de les parts, satisfer els interessos encara que siguin parcials i ser un element que ajudi a la reconstrucció del contracte que la ciutadania estableix amb les institucions, públiques o privades, que tenen cura de la gent gran.
Josep Lluís de Peray
Coordinador de l'equip de mediadors
